domini
1 1 m. [LC] Acció de dominar o de dominar-se. Estar sota el domini d'una passió.
1 2 m. [LC] Poder de dominar. Exercir un domini absolut sobre els seus companys, adeptes. El domini que té de si mateix.
1 3 m. [DR] [LC] Poder que hom té d'usar i disposar lliurement del seu dret de possessió i ús. Tots aquells censos eren del domini del marquès. Hi ha diferents maneres d'adquirir el domini d'una cosa.
1 4 m. [DR] Dret en virtut del qual una persona té la propietat d'una cosa.
1 5 [DR] domini directe Domini que es reserva qui ha cedit un immoble a cens perpetu o emfiteusi o altre títol semblant, de manera que la propietat no pot ésser venuda sense que es comuniqui al propietari directe els efectes de cobrament dels drets corresponents.
1 6 [DR] domini útil Conjunt de facultats d'ús, gaudiment i altres drets que té el qui rep una propietat en emfiteusi o per un títol semblant.
1 7 [LC] ésser del domini públic a ) Ésser permès a tothom de reproduir, d'explotar, una obra, una invenció.
1 7 [LC] ésser del domini públic b ) Ésser una cosa coneguda de tothom.
2 1 m. [DR] [LC] [PO] Terra de la qual hom té el domini o la propietat, la qual un sobirà o un estat té sota la seva dominació. Els dominis del marquès. El Brasil era un domini de Portugal. Els dominis anglesos.
2 2 m. [HIH] Dominicatura 3.
3 m. [FL] domini lingüístic Zona on es parla una llengua o un grup de llengües. Domini català, domini gal·loromànic, domini italoromànic.
4 m. [LC] Camp d'una ciència o d'una activitat intel·lectual o artística. S'han fet grans progressos en el domini de la bioquímica.
5 m. [FL] En ling., àmbit d'aplicació d'una regla gramatical o d'una transformació.
6 m. [MT] Conjunt d'elements d'una funció on la funció està definida.
7 m. [IN] En inform., part d'una adreça electrònica que identifica l'adscripció de l'usuari a un territori, a una comunitat lingüística, a un tipus d'organització o a un sector o empresa.
